dimecres, 4 de maig de 2016

Naranjo de Bulnes

Nom: Naranjo de Bulnes
Altitud: 2519 des de el nivell del martes
Lloc: Picos de Europa, Asturias (Espanya)
Període: Cenozoic


Característiques generals:

-Aquesta muntanya és de les més grans de la serralada Cantàbrica però no de les més grans de la península encara que si de les més impressionants degut a la seva forma. Està feta de roca calcàrea (Sedimentària). A la seva base es troba una vall d’origen glacial que pertany al període quaternari. En principi no es deia Naranjo de Bulnes sino “Urriellu” únicament.

-La serralada Cantàbrica es va formar fa entre 24 i 37 milions d’anys (orogènia alpina). La seva forma característica es deguda a l'erosió diferencial.



Orogènia:
La seva actual morfologia va ser generada en l'orogènia alpina modelada sobre material sedimentari del Paleozoic i Mesozoic, principalment. Els materials independentment de la seva duresa es troben molt replegats arribant a formar-se grans mantells d’encavalcaments . Els materials són pràcticament sedimentaris amb intercalacions de detrítics i carbonatats detrítics i carbonatats en tota la serralada , predominant cap a l' oest els materials detrítics i cap a l'est van apareixent més carbonatats dominant principalment a la zona de Picos de Europa. Així , les muntanyes de l'oest són més velles que les de l'est. A la serralada Cantàbrica hi abunden indicis d’antigues glaçeres i formes de modelatge càrstic.

Escalades històriques:

El 19 d' agost de 1924, també Víctor Martínez Campillo obre una nova ruta més senzilla i situada a l'esquerra de la cara Sud , coneguda com a Via Víctor . El 7 de juliol de 1928 el muntanyenc biscaí Andrés Espinosa ascendeix per la cara Sud en solitari i sense corda. Es tracta de la segona ascensió d'aquestes característiques en el Picu , i la primera a nivell nacional. Un mes després, el 8 d'agost de 1928, Manuel Martínez Campillo (cosí de Víctor ) obre una nova via coneguda com la del Pas Horitzontal. Aquesta via estava situada a la dreta de la cara sud i passa a ser una de les més utilitzades.
El 21 d'agost de 1962 els alpinistes aragonesos Alberto Rabadá i Ernesto Navarro ascendeixen al Pic per primera vegada a través de la difícil cara Oest. El 21 d'agost de 1962 els alpinistes aragonesos Alberto Rabadá i Ernesto Navarro ascendeixen al Pic per primera vegada a través de la difícil cara Oest.
El 8 febrer 1973 dues cordades formades per Miguel Ángel García Gallego ( « Murcià » ) i José Ángel Lucas en una , i César Pérez de Tudela i Pedro Antonio Ortega ( « Esquirol » ) en l'altra, aconsegueixen la primera hivernal a la via Rabadà i Navarro ( cara oest ) . Aquesta ascensió va ser molt seguida pels mitjans, ja que aquesta hivernal s'havia cobrat diverses vides i es van realitzar rescats molt espectaculars. El 4 de setembre de 2009 els germans Pou ( Iker i Eneko ) van completar al Urriello , després de vuit hores d'activitat, la via d'escalada de parets més difícil del món fins llavors : la ruta Orbayu.







CERRO TORRE

El Cerro Torre es una montaña situada en la cordillera de los Andes, en la Patagonia, Argentina. Tiene una altura de 3.133 msnm (metros sobre el nivel del mar).
Ésta es una de las montañas más bellas y difíciles de escalar del mundo. Es una montaña legendaria, de la cual se han hecho hasta películas como por ejemplo "Grito de piedra", de Werner Herzog.

Cerca del Cerro Torre se pueden encontrar otras cimas importantes como la punta Herrón, la Aguja Bífida, el Cerro Cuatro Dedos y, al noreste del Torre, el monte Fitz Roy. 




El cerro Torre es un  orógeno andino. 
La orogénesis andina se inicio en el Jurásico (201,3 ± 0,2 millones de años y acabó hace 145,0 millones de años) y aún sigue actuando ahora, en el presente. El Orógeno andino son los intensos rozamientos que se producen entre dos placas y eso provoca que la corteza oceánica subduce a la continental y así se genera un plegamiento intenso y muchos volcanes de las zonas marginales de la placa continental. A escala continental el Cretácico (90 Ma) y el Oligoceno (30 Ma) son considerados como un importantes periodos de reorganización de la orogenia Andina.
La cima del cerro Torre tiene una forma de champiñón, a raíz de los constantes y fuertes vientos por eso tiene una cumbre difícil de escalar. Durante un periodo grande de tiempo fue considerada la montaña más difícil de escalar del mundo, ya que tienen un paredón de 800 metros de granito. Además, las pésimas características climáticas, y la variabilidad de las condiciones meteorológicas, hacen peligroso planificar un ascenso de muchos días.

Historia

En 1958 Walter Bonatti fue el primer alpinista que decidió hacer el intento de subir el Cerro Torre pero desgraciadamente no lo logró. Al cabo de un año el italiano Cesare Maestri y el austriaco Toni Egger lo lograron.  Fue un ascenso duro. El mal tiempo había helado las paredes, hasta el punto de que tuvieron que utilizar piolets y crampones para subir por el hielo.
Pero aunque el ascenso fue todo un éxito el descenso, sin embargo, se convirtió en tragedia. Las temperaturas subieron y el hielo empezó a desprenderse, llevándose por delante a Egger y con él la cámara con la coronación de la cumbre. 

Así fue como lo contó Maestri cuando regresó. Durante los años siguientes muchos alpinistas intentaron escalar la Torre, pero todas las expediciones fueron fallidas. Fue entonces cuando empezaron a surgir las primeras especulaciones sobre la historia de Maestri. Así es como llegaron a la conclusión de que la historia de Maestri resultaba una explicación muy simple y que no había pruebas suficientes. Un hecho que contrastaron los equipos que intentaron la ruta tras ellos.


A raíz de estas especulaciones Maestri quiso demostrar que él realmente había escalado el Cerro Torre, así que regresó allí en 1970. Utilizando un taladro para dejar huella de su ascenso. Esta idea provocó una escándalo en la comunidad de la escalada alpina y con ello consideraron que era una vergüenza además de que el alpinista italiano Reinhold Messner tachó el método de Maestri de un "asesinato de lo imposible".

El nuevo intento que llevó a cabo Maestri no logró probar su supuesta ascensión. Además de que eligió una ruta completamente diferente a la primera vez, a raíz de ello aumentaron más las sospechas. En lugar de restablecer su reputación, Maestri iba camino de arruinarse la para siempre.
Más tarde en el 1974, Jim Bridwell fue el primero en repetir la Vía del Compresor, y a pesar de los bolts puestos por Maestri, el estadounidense fue capaz de escalar la último largo, que lleva su nombre desde entonces.

Tiempo después, el famoso director de cine Werner Herzog ("Fitzcarraldo") utilizaba el Cerro Torre como escenario para una de sus películas: "Scream of Stone". 

Uno de los picos más próximos a el Cerro Torre fue bautizado en honor a Toni Egger, que perdió la vida durante su expedición en el 1959, y en el 1975 se encontró su cuerpo pero sin rastro de la cámara con las pruebas de la coronación de la montaña. La teoría de que él y su compañero Maestri llegaron a la cumbre en 1959 se considera, actualmente, refutada. Lo que realmente sucedió allí, a día de hoy se desconoce.


Enlaces:

MATO TIPILA, "LA TORRE DEL DIABLO"

El Mato Tipila, conegut popularment com "La torre del diable", és un coll volcànic, forma del relleu d'origen volcànic que es crea quan la lava s'endureix dins d'un filó sobre un volcà actiuque es situa al nord-est de Wyoming, Estats Units. La seva formació va ser en el periode terciari, fa uns 65 milions d'anys, pero conté algunes roques que tenen entre 195 i 225 milions d'anys. S'eleva uns 386m per sobre del terreny i el seu cim es troba a 1558m per sobre del nivell del mar. El primers homes que va escalar aquest volcà van ser William Rogers i Willard Ripley l'any 1893, però el primer que la va escalar utilitzant les técniques modernes va ser l'alemany Fritz Wiessner a l'any 1937.


Esta format per columnes basàltiques, que són formacions regulars de pilars verticals, que es formen per fractura progressiva de la roca durant el refredament lent de la lava basàltica en xemeneies volcàniques o calderes.


Al voltant d'aquest volcà hi han moltes llegendes populars. Una de elles es que deien que servia de punt per la comunicació dels humans amb els extraterrestres. La llegenda més popular es la llegenda India sobre la seva formació, les tribus de la regió diuen que set verges perseguides per un gran ós, van tratar de refugiar-se a sobre d'una roca i li van pedir ajuda al "Gran Espiritu" i aquest va fer que la roca pugés per posar-les fora de perill.

dimecres, 27 d’abril de 2016

MONT BLANC

És el punt culminant i cim emblemàtic dels Alps. Té una altitud oficial de 4808 metres, i és el més alt de la Unió Europea.Fa Frontera entre França i Itàlia. La seva altitud exacta és variable, depèn la capa de neu que cobreix el cim rocós.

Dóna nom al massís del Mont Blanc, important conjunt de cims dels Alps que conté molts altres pics de més de 4000 metres. Geològicament es va formar durant l'orogènia alpina que é
s una etapa de formació de muntanyes que es va produir durant el Cenozoic 
(65,5 milions d'anys), quan Àfrica, el subcontinent indi i la petita placa de Cimmèria van xocar contra Euràsia. L'estructura de tot el massís és granítica (una roca ígnia plutònica constituïda essencialment per quars, feldspat i mica). 

Del cim Mont Blanc baixen algunes glaceres importants:  la Brenva, de Miage, du Bruillard cap al vessant sud i Bionnassay, Taconnaz i sobretot el dels Bossons cap al NordAquesta darrer als primers anys del segle XX arribava fins al fons de la vall a només 1000 metres d'altitud. Actualment ha reculat fins als 1400 metres. 



El 1760 Horace-Benedict de Sausure va anar  al país del Mont Blanc, la seva voluntat era pujar-hi. Llavors com no es veia capaç de pujar va oferir diners al que trobes un camí  fácil fins al cim del Mont Blanc. En 1786, el dia vuit d'agost, dos aficionats ben entrenats, Jacques Balmat i el doctor Paccard pugen fins al cim i baixen sans i estalvis. Un any després, el promotor d'aquesta aventura, Horace-Benedict de Sausure, va pujar º també el cim, acompanyat d'un grup de guies de Chamonix.
Informació Basica
Unitat de relleu: Alps
País: França, Itàlia (Europa)
Cim principal
Regió: Massís del Mont Blanc
Altitud: 4.810 m


dimecres, 2 de desembre de 2015

ELS MOSQUITS: VITALS PER L'ECOSISTEMA

Segons una prestigiosa publicació, en ecosistema cada ésser viu depèn enormement de la resta, tant per la seva supervivència com per al seu control poblacional. Sense l'acció humana, l'equilibri es mantindria sense problemes. No obstant això, si acabéssim amb tots els mosquits del planeta, el medi podria patir terribles canvis.
Jittawadee Murphy, un dels especialistes consultats per Nature, afirma que aquests insectes són presa de molts altres animals com peixos, aus i rèptils. Si acabéssim amb ells per complet, es quedarien sense menjar. Murphy assegura que, per exemple, les aus migratòries que són pràcticament dependents dels mosquits, podrien baixar en nombre a més del 50% si no existissin. A més que, igual que altres insectes voladors com les abelles o les vespes, els mosquits també fan de pol·linitzadors per a moltes plantes.

EL RIU MES ESPECTACULAR DEL MÓN

Les platges caribenyes de Colòmbia, amb les seves aigües cristal·lines i sorra blanca, són la imatge paradisíaca que tothom té en ment. Però aquest país amaga al seu interior un tresor que podria substituir aquesta imatge de paradís. A la serra de la Macarena, al municipi de Caño Cristalls, es troba un petit riu que rep el mateix nom del poble pel qual passa i que és conegut com 'el riu dels cinc colors' o, simplement, com 'el riu més bonic del món '. Tot just té 100 quilòmetres de longitud i no sobrepassa els 20 metres d'amplada, però el seu recorregut és una successió de gorgs i cascades en les quals, en alguns trams, llueix uns enlluernadors colors que poden semblar obra de la mà humana i no de la naturalesa . El vermell, el verd, el groc o el blau acoloreixen el fons del riu donant a les seves aigües un aspecte únic.

VIDEO RELACIONAT: https://www.youtube.com/watch?v=PsUQrRzHcow


ESTÀ EN PERILL LA TERCERA PART DE LES ESPECIES DE CACTUS

CIUTAT DE MÈXIC. Prop d'una tercera part de les espècies de cactus del món estan en perill d'extinció, va advertir la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa en un nou informe.
L'estudi va avaluar mil 478 espècies i va determinar que el 31% estan en perill a causa de factors com ara la conversió d'àrees naturals en desenvolupaments grangers, ranxers o urbans, així com per la recol·lecció de llavors i plantes amb fins comercials i de colección.Salvador Arias, curador de cactus al jardí botànic de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, va dir que una mica més de la tercera part de les prop de 700 espècies natives del país es troben en enorme risc de desaparèixer i va recalcar que la situació és alarmant.


TROBEN MÉS DE 30 BALENES MORTES EN L'EXTREM SUR DE CHILE

SANTIAGO DE XILE. Un grup de científics va denunciar la mort de més de 300 balenes que van quedar encallades en el Golf de Penes, a l'extrem sud de Xile, una troballa que van qualificar de "impactant i de gran magnitud" i que ja investiga la policia xilena.
Segons ha informat avui el portal del Diari Aysén, la denúncia va ser presentada al Servei Nacional de Pesca (Sernapesca), entitat que al seu torn va lliurar la informació al fiscal Pedro Poblete Vell, que va iniciar immediatament un procés per aclarir les causes de la massiva mort dels cetacis.
Les balenes van ser descobertes el passat 17 de novembre per un grup de científics, però la situació la van donar a conèixer "fa poc" a l'autoritat xilena.

divendres, 27 de novembre de 2015

ULL DE TIGRE


L'ull de tigre és una mescla de minerals de colors groguencs i marrons. Està compost per quars, com a component principal i primordial, limonita i riebeckita. Es considerat com a una pedra semipreciosa. Té dos "cosins germans": l'ull de gat i l'ull de falcó.

Ull de falcó

Ull de gat










Pertany al grup dels silicats i la seva composició és de SiO2. 
Els principals jaciments són a Sudàfrica, Sri Lanka, Estados Unidos, Mèxico, India i Australia.

En un altre temps, l'ull de tigre era la pedra preferida pels lladres, doncs es creia que les donava el poder de assegurar el triomf en les seves activitats, el joc, etc. També a l'orient se-li donava la virtut de salvar el guerrer ferit, fent-se passar per mort davant dels enemics. Els àrabs utilitzaven aquesta pedra per provar la fidelitat de les esposes quan havien que començar un llarg viatge. Abans de la seva partida donaven de beure a l' esposa una tassa amb llet en el que prèviament havien introduït un amulet d'ull de tigre. Es pensava que si l' esposa era infidel durant l' absència del seu marit, no podria quedar-se embarassada del seu amant. Algunes tradicions sostenen que tenia la propietat d' atreure els diners i va ser molt utilitzada contra el mal d'ull.

Més info: https://es.wikipedia.org/wiki/Ojo_de_tigre






dimecres, 25 de novembre de 2015

LAS APARIENCIAS ENGAÑAN

Los geólogos no pudieron imaginarse que lo que aparentaba ser una piedra normal y corriente era una de las creaciones más bellas y codiciadas por los fanáticos de los minerales. Su interior estaba relleno de cristales preciosos. Éstas piedras son las geodas.

Las geodas de roca volcánica se forman en un hueco a partir de burbujas de gases. En cambio las geodas de roca sedimentaria se forman alrededor de madrigueras de animales, raíces de árboles o concreciones de barro. 
Se forman cuando el agua caliente entra dentro de la piedra y transfiere el silicio. El Si puede enfriarse a diferentes ritmos formando capas de cristales dentro de la geoda. Este procesos conllevan millones de años.

Estas piedras tan peculiares se pueden encontrar en lugares donde haya  ceniza volcánica o zonas de piedra calcárea concentrada. En estos lugares hay altas concentraciones de silicio o de calcita. Por ejemplo en California, Illinois, partes de Australia, Brasil, Uruguay, etc.

Hay muchos tipos de minerales que se forman dentro de esta piedra, algunos son de amatista, cuarzoágata, calcedonia, calcita, etc.


Por ejemplo:

Amatista

Todos sabemos que es el cuarzo, un mineral formado por la silicio
 y tan duro que consigue rayar el acero. 

Y la amatista es una variedad macro cristalina del cuarzo  de un color violeta. 
Éste característico color se debe a la cantidad de hierro (Fe) que contiene el mineral. Además, según a la temperatura  en la que se encuentre su tonalidad cambia.
Por ejemplo, al calentarla a más de 300 °C cambia su color a café pardo, amarillo, anaranjado o verde, según su calidad y lugar de origen: 
- 450 °C: se vuelve amarilla 
- 500 °C: toma un color anaranjado fuerte (amatista quemada)
600 °C: se vuelve muy lechosa
Este mineral pertenece a la clase de los silicatos.

Ágata

El Ágata es un conjuntos de variedades micro cristalinas de cuarzo, pero realmente son de calcedonia. Tiene mucha variedad de color, e incluso estos son colores poco contrastados. Este mineral pertenece, también, a la clase de los silicatos.


Los geodas son un claro ejemplo del dicho "las apariencias engañan", por su apariencia exterior y por lo que aguarda en su interior. 



Para más información:

https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada
http://www.pangeados.com/2013/08/geodas-que-son-como-se-forman-y-que.html
http://www.minadepiedras.com/es/biblioteca-de-minerales/28-geoda.html

http://forodeminerales.blogspot.com.es/2015/07/que-son-las-geodas.html

http://www.ehowenespanol.com/encontrar-geodas-sobre_186948/