És el punt culminant i cim emblemàtic dels Alps. Té una altitud oficial de 4808 metres, i és el més alt de la Unió Europea.Fa Frontera entre França i Itàlia. La seva altitud exacta és variable, depèn la capa de neu que cobreix el cim rocós.
Dóna nom al massís del Mont Blanc, important conjunt de cims dels Alps que conté molts altres pics de més de 4000 metres. Geològicament es va formar durant l'orogènia alpina que és una etapa de formació de muntanyes que es va produir durant el Cenozoic (65,5 milions d'anys), quan Àfrica, el subcontinent indi i la petita placa de Cimmèria van xocar contra Euràsia. L'estructura de tot el massís és granítica (una roca ígnia plutònica constituïda essencialment per quars, feldspat i mica).
Del cim Mont Blanc baixen algunes glaceres importants: la Brenva, de Miage, du Bruillard cap al vessant sud i Bionnassay, Taconnaz i sobretot el dels Bossons cap al Nord. Aquesta darrer als primers anys del segle XX arribava fins al fons de la vall a només 1000 metres d'altitud. Actualment ha reculat fins als 1400 metres.
El 1760 Horace-Benedict de Sausure va anar al país del Mont Blanc, la seva voluntat era pujar-hi. Llavors com no es veia capaç de pujar va oferir diners al que trobes un camí fácil fins al cim del Mont Blanc. En 1786, el dia vuit d'agost, dos aficionats ben entrenats, Jacques Balmat i el doctor Paccard pugen fins al cim i baixen sans i estalvis. Un any després, el promotor d'aquesta aventura, Horace-Benedict de Sausure, va pujar º també el cim, acompanyat d'un grup de guies de Chamonix.
Dóna nom al massís del Mont Blanc, important conjunt de cims dels Alps que conté molts altres pics de més de 4000 metres. Geològicament es va formar durant l'orogènia alpina que és una etapa de formació de muntanyes que es va produir durant el Cenozoic (65,5 milions d'anys), quan Àfrica, el subcontinent indi i la petita placa de Cimmèria van xocar contra Euràsia. L'estructura de tot el massís és granítica (una roca ígnia plutònica constituïda essencialment per quars, feldspat i mica).
Del cim Mont Blanc baixen algunes glaceres importants: la Brenva, de Miage, du Bruillard cap al vessant sud i Bionnassay, Taconnaz i sobretot el dels Bossons cap al Nord. Aquesta darrer als primers anys del segle XX arribava fins al fons de la vall a només 1000 metres d'altitud. Actualment ha reculat fins als 1400 metres.
El 1760 Horace-Benedict de Sausure va anar al país del Mont Blanc, la seva voluntat era pujar-hi. Llavors com no es veia capaç de pujar va oferir diners al que trobes un camí fácil fins al cim del Mont Blanc. En 1786, el dia vuit d'agost, dos aficionats ben entrenats, Jacques Balmat i el doctor Paccard pugen fins al cim i baixen sans i estalvis. Un any després, el promotor d'aquesta aventura, Horace-Benedict de Sausure, va pujar º també el cim, acompanyat d'un grup de guies de Chamonix.
Informació Basica
Unitat de relleu: Alps
País: França, Itàlia (Europa)
Cim principal
Regió: Massís del Mont Blanc
Altitud: 4.810 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada