Nom: Naranjo
de Bulnes
Altitud: 2519
des de el nivell del martes
Lloc: Picos
de Europa, Asturias (Espanya)
Període:
Cenozoic
Característiques
generals:
-Aquesta muntanya
és de les més grans de la serralada Cantàbrica
però no de les més grans de la
península encara que si de les més impressionants degut a la
seva forma. Està feta
de roca calcàrea (Sedimentària). A la seva base es troba una
vall d’origen glacial que pertany al període quaternari. En
principi no es deia Naranjo de Bulnes sino “Urriellu” únicament.
-La serralada
Cantàbrica es va formar fa entre 24 i 37 milions d’anys (orogènia
alpina). La seva forma característica es deguda a l'erosió diferencial.
Orogènia:
La seva actual morfologia va ser generada en l'orogènia alpina modelada sobre material sedimentari del Paleozoic i Mesozoic, principalment. Els materials independentment de la seva duresa es troben molt replegats arribant a formar-se grans mantells d’encavalcaments . Els materials són pràcticament sedimentaris amb intercalacions de detrítics i carbonatats detrítics i carbonatats en tota la serralada , predominant cap a l' oest els materials detrítics i cap a l'est van apareixent més carbonatats dominant principalment a la zona de Picos de Europa. Així , les muntanyes de l'oest són més velles que les de l'est. A la serralada Cantàbrica hi abunden indicis d’antigues glaçeres i formes de modelatge càrstic.
La seva actual morfologia va ser generada en l'orogènia alpina modelada sobre material sedimentari del Paleozoic i Mesozoic, principalment. Els materials independentment de la seva duresa es troben molt replegats arribant a formar-se grans mantells d’encavalcaments . Els materials són pràcticament sedimentaris amb intercalacions de detrítics i carbonatats detrítics i carbonatats en tota la serralada , predominant cap a l' oest els materials detrítics i cap a l'est van apareixent més carbonatats dominant principalment a la zona de Picos de Europa. Així , les muntanyes de l'oest són més velles que les de l'est. A la serralada Cantàbrica hi abunden indicis d’antigues glaçeres i formes de modelatge càrstic.
Escalades històriques:
El 19 d' agost de 1924, també Víctor Martínez Campillo obre una nova ruta més senzilla i situada a l'esquerra de la cara Sud , coneguda com a Via Víctor . El 7 de juliol de 1928 el muntanyenc biscaí Andrés Espinosa ascendeix per la cara Sud en solitari i sense corda. Es tracta de la segona ascensió d'aquestes característiques en el Picu , i la primera a nivell nacional. Un mes després, el 8 d'agost de 1928, Manuel Martínez Campillo (cosí de Víctor ) obre una nova via coneguda com la del Pas Horitzontal. Aquesta via estava situada a la dreta de la cara sud i passa a ser una de les més utilitzades.
El 21 d'agost de 1962 els alpinistes aragonesos Alberto Rabadá i Ernesto Navarro ascendeixen al Pic per primera vegada a través de la difícil cara Oest. El 21 d'agost de 1962 els alpinistes aragonesos Alberto Rabadá i Ernesto Navarro ascendeixen al Pic per primera vegada a través de la difícil cara Oest.
El 8 febrer 1973 dues cordades formades per Miguel Ángel García Gallego ( « Murcià » ) i José Ángel Lucas en una , i César Pérez de Tudela i Pedro Antonio Ortega ( « Esquirol » ) en l'altra, aconsegueixen la primera hivernal a la via Rabadà i Navarro ( cara oest ) . Aquesta ascensió va ser molt seguida pels mitjans, ja que aquesta hivernal s'havia cobrat diverses vides i es van realitzar rescats molt espectaculars. El 4 de setembre de 2009 els germans Pou ( Iker i Eneko ) van completar al Urriello , després de vuit hores d'activitat, la via d'escalada de parets més difícil del món fins llavors : la ruta Orbayu.
El 21 d'agost de 1962 els alpinistes aragonesos Alberto Rabadá i Ernesto Navarro ascendeixen al Pic per primera vegada a través de la difícil cara Oest. El 21 d'agost de 1962 els alpinistes aragonesos Alberto Rabadá i Ernesto Navarro ascendeixen al Pic per primera vegada a través de la difícil cara Oest.
El 8 febrer 1973 dues cordades formades per Miguel Ángel García Gallego ( « Murcià » ) i José Ángel Lucas en una , i César Pérez de Tudela i Pedro Antonio Ortega ( « Esquirol » ) en l'altra, aconsegueixen la primera hivernal a la via Rabadà i Navarro ( cara oest ) . Aquesta ascensió va ser molt seguida pels mitjans, ja que aquesta hivernal s'havia cobrat diverses vides i es van realitzar rescats molt espectaculars. El 4 de setembre de 2009 els germans Pou ( Iker i Eneko ) van completar al Urriello , després de vuit hores d'activitat, la via d'escalada de parets més difícil del món fins llavors : la ruta Orbayu.
